DOWNLOAD FOR FREE AT / DESCARREGA GRATUÏTAMENT A:
gramolanetlabel.blogspot.com.es/2011/10/akauzazte-danok-2009-lgn007.html

***
Aquest és fins ara l'últim disc editat per Akauzazte. Es va gravar entre el 2002 i el 2008 al "Matadero" i té dues parts, una en CD i l'altra en DVD, produida per Angel Katarain i mesclada en 5.1. Aquí us oferim també el DVD però en versió mp3.

El text de "Badaude" és d'Amaia Iturbide, del seu llibre de 1991 "Eskaileraren bi aldeetan", usat amb el seu permís.
El text de "Nere amari" és de JoxAnton Artze, del seu llibre de 1969 "isturitze-tik tolosan barru" usat amb el seu permís.

"Hau beste norbaitek abesteko egiña izan zen": Xabier Erkizia, treball en la composició i estructuració, veus de fons i ràdios. Maider Korta, acordió. Andoaingo Txalaparta eskola, txalaparta.
"Sorgiñen dantza": Eli Larrañaga, irrintzis.
"Armagedon": Tzesne, arranjaments.

"El centre neuràlgic d'activitat d'Akauzazte es troba a l'antic escorxador de Azkoitia (Guipúscoa), on el grup té el seu local d'assaig així com l'estudi de gravació del que han sortit els seus discos. Des de 1992, sempre treballant en la foscor de les entranyes de l'escorxador, Akauzazte han anat donant forma a les seves visions i malsons en forma de música i alliberant les seves obsessions més profundes.
"Akauzazte Danok" va ser gravat entre 2002 i 2008, anys en què el trio ha estat esmolant les seves armes en silenci, gravant, re-gravant, elaborant i transformant les peces d'aquest disc, un treball en permanent progrés i metamorfosi que ens ofereix una cara de les moltes que podia haver ofert.
Akauzazte continuen avançant en la proposta plantejada en els seus anteriors discos, una música que combina el primitivisme i el avantguardisme, sonoritats industrials, elements propis del folklore euskaldun així com de les músiques tradicionals asiàtiques i africanes, distorsió ensordidora, inquietants passatges acústics, loops obsessius i tècniques de manipulació electrònica.
Al llarg dels 59 minuts de durada d'"Akauzazte Danok" les diferents capes de guitarres elèctriques i acústiques, els múltiples loops i les diverses estructures melòdiques van evolucionant a poc a poc, però intensament, i teixeixen una densa teranyina que ens atrapa sigilosament i ens asfíxia a càmera lenta. Les textures que crea el grup són abrasives, aspres, rasposes i dures. Els blocs de so es repeteixen amb insistència i provoquen un efecte hipnòtic mentre la percussió, de caràcter tribal, apuntala la carcassa amb ritmes contundents i força salvatge. Un espectacle de enlluernadora bellesa i al mateix temps de gran brutalitat, unes composicions hermètiques i difícils però al mateix temps alliberadores i catàrtiques.
"Hau beste batek abesteko egiña izan zen" obre el disc amb els sons de la txalaparta, ocells i campanes: és la calma abans de la tempesta, un recés de pau que ens prepara pel que vindrà després ... A poc a poc la cançó va progressant i acumulant tensió a través de muralles sòniques i laberints de soroll mentre les veus reciten el text, una fórmula per convertir-se en bruixot o bruixa. Al cor de totes aquestes composicions trobem una enorme força i energia continguda, com un volcà a punt d'entrar en erupció, que de vegades esclaten en explosions de sorollisme incendiari i pols primigeni, és el cas de "Gure etxean gaude" o "Bat (2)". En altres ocasions, com en "Ezari emanak" o "Badaude", les atmosferes inhòspites i misterioses es desenvolupen amb paciència, creant un mantra sònic de melodies dissonants i electricitat estàtica així com una tensió sostinguda que ens sumeix en el tràngol més profund. "Armagedon" conclou el disc en un to atmosfèric-ambiental impregnat de bellesa mòrbida i amenaça subtil, supurant textures electròniques anestesiades i insondables, donant pas al so de la txalaparta un cop més, tancant així el cercle que es va obrir al inici de l'àlbum.
"Akauzazte Danok", el renéixer d'Akauzazte el 2009, ens mostra a un grup en constant trànsit cap a nous i desconeguts camins, incessantment creant i destruint. Una obra que ens sacseja amb una vibració monolítica, pura, magnètica, bella, amb unes cançons arrelades a la terra de la que absorbeixen la seva energia, connectades als ritmes ocults de la natura i en sintonia amb les forces tel·lúriques que il·luminen i exterminen al mateix temps." (Òscar Ruiz)

***

Este es hasta ahora el último disco editado por Akauzazte. Se grabó entre 2002 y 2008 en el "Matadero" y tiene dos partes, una en CD y la otra en DVD, producida por Angel Katarain y mezclada en 5.1. Aquí os ofrecemos también el DVD pero en versión mp3.

El texto de "Badaude" es de Amaia Iturbide, de su libro de 1991 "Eskaileraren bi aldeetan", usado con su permiso.
El texto de "Nere amari" es de JoxAnton Artze, de su libro de 1969 "isturitze-tik tolosan barru" usado con su permiso.

"Hau beste norbaitek abesteko egiña izan zen": Xabier Erkizia, trabajo en la composición y estructuración, voces de fondo y radios. Maider Korta, acordeón. Andoaingo Txalaparta eskola, txalaparta.
"Sorgiñen dantza": Eli Larrañaga, irrintzis.
"Armagedon": Tzesne, arreglos.

"El centro neurálgico de actividad de Akauzazte se encuentra en el antiguo matadero de Azkoitia (Gipuzkoa), donde el grupo tiene su local de ensayo así como el estudio de grabación del que han salido sus discos. Desde 1992, siempre trabajando en la oscuridad de las entrañas del matadero, Akauzazte han ido dando forma a sus visiones y pesadillas en forma de música y liberando sus obsesiones más profundas.
“Akauzazte Danok” fue grabado entre 2002 y 2008, años en los que el trío ha estado afilando sus armas en silencio, grabando, re-grabando, elaborando y transformando las piezas de este disco, un trabajo en permanente progreso y metamorfosis que nos ofrece una cara de las muchas que podía haber ofrecido.
Akauzazte continúan avanzando en la propuesta planteada en sus anteriores discos, una música que combina lo primitivo y lo vanguardista, sonoridades industriales, elementos propios del folklore euskaldún así como de las músicas tradicionales asiáticas y africanas, distorsión ensordecedora, inquietantes pasajes acústicos, loops obsesivos y técnicas de manipulación electrónica.
A lo largo de los 59 minutos de duración de “Akauzazte Danok” las distintas capas de guitarras eléctricas y acústicas, los múltiples loops y las diversas estructuras melódicas van evolucionando poco a poco, pero intensamente, y tejen una densa tela de araña que nos atrapa sigilosamente y nos asfixia a cámara lenta. Las texturas que crea el grupo son abrasivas, ásperas, rasposas y duras. Los bloques de sonido se repiten con insistencia y provocan un efecto hipnótico mientras la percusión, de carácter tribal, apuntala el armazón con ritmos contundentes y fuerza salvaje. Un espectáculo de deslumbrante belleza y al mismo tiempo de gran brutalidad; unas composiciones herméticas y difíciles pero al mismo tiempo liberadoras y catárticas.
“Hau beste batek abesteko egiña izan zen” abre el disco con los sonidos de la txalaparta, pájaros y campanas: es la calma antes de la tormenta, un remanso de paz que nos prepara para lo que vendrá después... Poco a poco la canción va progresando y acumulando tensión a través de murallas sónicas y laberintos de ruido mientras las voces recitan el texto, una fórmula para convertirse en brujo o bruja. En el corazón de todas estas composiciones hallamos una enorme fuerza y energía contenida, como un volcán a punto de entrar en erupción, que a veces estallan en explosiones de ruidismo incendiario y pulso primigenio, es el caso de “Gure etxean gaude” o “Bat (2)”. En otras ocasiones, como en “Ezari emanak” o “Badaude”, las atmósferas inhóspitas y misteriosas se desarrollan con paciencia, creando un mantra sónico de melodías disonantes y electricidad estática así como una tensión sostenida que nos sume en el trance más profundo. “Armagedon” concluye el disco en un tono atmosférico-ambiental impregnado de belleza mórbida y amenaza sutil, supurando texturas electrónicas anestesiadas e insondables, dando paso al sonido de la txalaparta una vez más, cerrando así el círculo que se abrió al inicio del álbum.
“Akauzazte Danok”, el renacer de Akauzazte en 2009, nos muestra a un grupo en constante tránsito hacia nuevos y desconocidos caminos, incesantemente creando y destruyendo. Una obra que nos sacude con una vibración monolítica, pura, magnética, hermosa, con unas canciones enraizadas en la tierra de la que absorben su energía, conectadas a los ritmos ocultos de la naturaleza y en sintonía con las fuerzas telúricas que alumbran y exterminan al mismo tiempo." (Òscar Ruiz)