We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Azalberritan (2004) [LGN005]

by Akauzazte

/
1.
Gisa 14:39
2.
Suharriak 04:02
3.
Berriro 04:19
4.
Yonki 02:20
5.
6.
Irrika 18:19
7.
8.

about

DOWNLOAD FOR FREE AT / DESCARREGA GRATUÏTAMENT A:
gramolanetlabel.blogspot.com.es/2011/10/akauzazte-azalberritan-2004.html

***

"Azalberritan" va ser gravat i premesclat al Matadero entre els anys 2000 i 2003. El treball va ser dedicat a Mordechai Vanunu.

"Prenem a les serps com animals perillosos. Per raons ja conegudes, la nostra societat ha relacionat a aquest animal amb la maldat, creant una imatge de poder, força i fascinació al seu voltant.
Però encara adornades amb aquesta violenta imatge, les serps, com tots els animals, tenen els seus punts febles. Sense poder fugir de la naturalesa, cada any han de mudar de pell. Com molts rèptils, han de despullar-se de la seva dura i vella escorça per descobrir la jove, nova, neta i indefensa pell. Però no per això deixen de ser serps, i tot i ser tan perilloses com abans, immediatament comencen a endurir la pell per evitar aquesta suposada indefensió, sabent al mateix temps que tard o d'hora hauran de repetir el mateix procés.
Sense sortir gens ni mica del ferm camí i objectius que han marcat la trajectòria d'aquesta banda, Akauzazte ha canviat de pell, com les serps. No en va porta aquest títol el disc que comentem.
Treballant, al costat de la rudesa que els caracteritza, la seva faceta més acústica i vestits d'una peculiar elegància que fins ara han mantingut amagada sota d'aquesta dura escorça, aquesta formació multiforme ha realitzat el seu treball més complet. De la mateixa manera que hi ha pells suaus i gruixudes, Akauzazte, com els rèptils que han estat educats per la vella història del món, sap que pell vestir en cada moment, i aquesta vegada, sens dubte, ha encertat en posar-se la més adequada per aquests temps.
Això demostra aquest preciós treball dividit en vuit parts, que en la seva totalitat ensenya algunes de les textures i arrugues de la nova muda d'Akauzazte. Però mai totes. Perquè gran part de l'herència d'aquesta mena de primitivisme que els caracteritza és la memòria, memòria que per molt que es canviï de pell, segueix marcada i intacta. Per això, una altra vegada, Akauzazte ens ensenya quina és la diferència entre la pell i la carn, els cabells i el cap, l'estètica i el contingut. Perquè la memòria, com el temps, no s'enganxa a les desposseir-mudes. I perquè els records tenen al seu torn, milers de pells, i no es poden ensenyar totes al mateix temps.
Però si entenem l'evolució com un camí a realitzar entre el respecte a l'herència i la memòria, els de Azkoitia ens demostren que han triat el millor camí, el més dur potser, però el correcte.
Sense avergonyir-dels deutes contrets respecte als seus mestres, i seguint instintivament les petjades dels camins nòmades solcats per aquests, Akauzazte ha sabut buscar, trobar i forjar la seva pròpia personalitat.
Ballant a l'ombra de la música popular, fornicant amb el rock, i mirant sense por, cara a cara, al vanguardisme, Akauzazte ens convida a conèixer la seva personal món sonor.
Entre dues vores: una real i crua, i una altre suau, imaginària, com les dues pells de la serp.
Amb nova pell, però amb el mateix cap, Akauzazte." (Xabier Erkizia)

***

"Azalberritan" fue grabado y premezclado en el Matadero entre los años 2000 y 2003. El trabajo fue dedicado a Mordechai Vanunu.

"Tomamos a las serpientes como animales peligrosos. Por razones ya conocidas, nuestra sociedad ha relacionado a este animal con la maldad, creando una imagen de poder, fuerza y fascinación a su alrededor.
Pero aunque adornadas con esa violenta imagen, las serpientes, como todos los animales, tienen sus puntos débiles. Sin poder huir de la naturaleza, cada año tienen que mudar de piel. Como muchos reptiles, tienen que despojarse de su dura y vieja corteza para descubrir la joven, nueva, limpia e indefensa piel. Pero no por ello dejan de ser serpientes, y aún siendo tan peligrosas como antes, inmediatamente empiezan a endurecer la piel para evitar esa supuesta indefensión, sabiendo a su vez que tarde o temprano tendrán que repetir el mismo proceso.
Sin salirse un ápice del firme camino y objetivos que han marcado la trayectoria de esta banda, Akauzazte ha cambiado de piel, como las serpientes. No en vano lleva ese titulo el disco que comentamos.
Trabajando, junto a la rudeza que los caracteriza, su faceta mas acústica y vestidos de una peculiar elegancia que hasta ahora han mantenido escondida debajo de esa dura corteza, esta formación multiforme ha realizado su trabajo mas completo hasta la fecha. De la misma manera que existen pieles suaves y gruesas, Akauzazte, como los reptiles que han sido educados por la vieja historia del mundo, sabe que piel vestir en cada momento, y esta vez, sin duda, ha acertado en ponerse la mas adecuada para estos tiempos.
Eso demuestra este precioso trabajo dividido en ocho partes, que en su totalidad enseña algunas de las texturas y arrugas de la nueva muda de Akauzazte. Pero nunca todas. Porque gran parte de la herencia de esa especie de primitivismo que los caracteriza es la memoria, memoria que por mucho que se cambie de piel, sigue marcada e intacta. Por ello, otra vez, Akauzazte nos enseña cual es la diferencia entre el pellejo y la carne, el pelo y la cabeza, la estética y el contenido. Porque la memoria, como el tiempo, no se pega a las despojables mudas. Y porque los recuerdos tienen a su vez, miles de pieles, y no se pueden enseñar todas al mismo tiempo.
Pero si entendemos la evolución como un camino a realizar entre el respeto a la herencia y la memoria, los de azkoitia nos demuestran que han elegido el mejor camino, el mas duro quizás, pero el correcto.
Sin avergonzarse de las deudas contraídas respecto a sus maestros, y siguiendo instintivamente las huellas de los caminos nómadas surcados por estos, Akauzazte ha sabido buscar, encontrar y forjar su propia personalidad.
Bailando a la sombra de la música popular, fornicando con el rock, y mirando sin temor, frente a frente, al vanguardismo, Akauzazte nos invita a conocer su personal mundo sonoro.
Entre dos bordes: uno real y crudo, y otro suave, imaginario, como las dos pieles de la serpiente.
Con nueva piel, pero con la misma cabeza, Akauzazte." (Xabier Erkizia)

credits

released January 1, 2004

license

tags

about

La Gramola Netlabel Barcelona, Spain

La Gramola Netlabel és una organització sense ànim de lucre que es dedica a la promoció i difusió dels artistes que es troben a la seva web.

***
La Gramola Netlabel es una organización sin ánimo de lucro que se dedica a la promoción y difusión de los artistas que se encuentran en su web.
... more

contact / help

Contact La Gramola Netlabel

Report this album or account

If you like Azalberritan (2004) [LGN005], you may also like: